El meu Erasmus ha finalitzat…Tal dia com avui, a les 7:00 del matí, el meu avió ha aterrat a Barcelona. És com si mai hagués marxat de Catalunya. Ha sigut com un MIRATGE…
Sé que mai més podré tornar a repetir una experiència com aquesta…Només vaig tenir una oportunitat. Estic trista perquè ha acabat, però alhora contenta perquè ha succeït…
Sé que ja mai més, ens podrem reunir tots els que erem, en un lloc com Ioánnina, en les mateixes circumstàncies que llavors….
Sé que probablement, mai més tornaré a veure molts dels companys de l’Erasmus, que van oferir-me la seva amistat esporàdica del moment.
El que sí sé, és que em queden algunes bones amistats, amb els quals mantindré el contacte i ens anirem retrobant en algún lloc o altre d’aquest món…
Un llarg viatge ple d’emocions, aventures, alegries, tristeses, reptes, revelacions, de sentiments a flor de pell…
Enyoro…Grècia, els companys, els col·legues grecs, els amics, els veïns de la Residència, Giovanna d’Agrinio…TOT.
I puc recordar la cançó que sonava a l’avió que va aterrar a Atenes akell 21 de febrer: Teardrop. I la cançó que sonava en el meu retorn: Protection (ambdues de Massive Attack)
Enyoro…Grècia, els companys, els col·legues grecs, els amics, els veïns de la Residència, Giovanna d’Agrinio…TOT.